Anem a la Xina a trobar-nos amb la SARA //// Vamos a China a encontrarnos con SARA

jueves, septiembre 14, 2006

Ja tenim la Sara



Avui ja tenim la Sara.

A les 10 del matí, les 4 de la matinada per a vosaltres, hem anat al registre i allà ens hem trobat amb les nenes. Ha estat un moment dur i difícil per a totes les nenes i per a tots nosaltres.


La Sara, al principi ha plorat força. No és d'estranyar, la seva vida ha fet un tomb radical avui. Ella no sap què li passa, ni qui som nosaltres, ni perquè li fem això. No sap que l'estimem. Li costarà un temps adonar-se'n. Per això avui, quan hem tornat a l'hotel plorava sense fer soroll, li brollaven les llàgrimes dels ulls constantment, sense escridassar, des de molt endins.


Amb molt de carinyo, la mama l’ha tranquilitzat, amb paraules tendres que ella no entenia, però que han fet efecte. Deu ser que ha notat un afecte especial en aquella veu. El papa, però, no s’ha pogut apropar a ella, sempre li girava la cara i plorava.


A la tarda, després d’un biberó de llet i una migdiada, estava més tranquila i serena. L’hem canviat la roba i hem sortit a passejar. El papa l’ha agafat a coll i cap problema, ha anat fins a unes botigues amb ell. I amb les altres nenes, la gent del carrer, les dependentes i tothom que es mirava a les nenes s’ho ha passat molt bé.


En tornar, ha sopat molt bé.

Ara dorm, al bressol de la nostra habitació. La seva respiració és tranquila i serena.

Demà serà el primer dia que es desperti amb nosaltres. Una nova vida comença per a tots.

Això encara és millor que tot el que ens havíem imaginat.


Hoy ya tenemos a Sara.

A las 10 de la mañana, las 4 de la madrugada para vosotros, hemos ido al registro y allí nos hemos encontrado con las niñas. Ha sido un momento duro y difícil para ellas y para todos nosotros.


Sara, al principio, ha llorado bastante. No es de extrañar, su vida ha dado un giro muy fuerte hoy. Ella no sabe que le pasa, ni quienes somos nosotros, ni porqué le hacemos eso. No sabe que la queremos. Le costará un tiempo darse cuenta. Por eso hoy, cuando hemos vuelto al hotel lloraba sin hacer ruido, le brotaban las làgrimas de los ojos constantemente, sin gritar, desde muy adentro.


Con mucho cariño mamá la ha tranquilizado, con palabras tiernas que ella no entendia, pero que han hecho efecto. Debe ser que ha notado un afecto especial en aquella voz. El papá, no se ha podido acercar a ella, siempre giraba la cara y lloraba.


Por la tarde, después de un biberón de leche y una siesta, estaba más tranquila y serena. Le hemos cambiado de ropa y hemos salido a pasear. Papá le ha cogido en brazos y no ha tenido ningún problema, ha ido hasta unas tiendas con él. Y con las otras nenas, la gente de la calle, las dependientas, y todo el mundo que se queda mirando a las nenas se lo ha pasado muy bien.


Al volver ha cenado perfecto.

Ahora duerme en la cuna de nuestra habitación. Su respiración es tranquila y serena.


Mañana serà el primer dia que despierte con nosotros. Una nueva vida empieza para todos.

Esto es todavía mejor de lo que nos habíamos imaginado.