Anem a la Xina a trobar-nos amb la SARA //// Vamos a China a encontrarnos con SARA

jueves, septiembre 14, 2006

Ja tenim la Sara



Avui ja tenim la Sara.

A les 10 del matí, les 4 de la matinada per a vosaltres, hem anat al registre i allà ens hem trobat amb les nenes. Ha estat un moment dur i difícil per a totes les nenes i per a tots nosaltres.


La Sara, al principi ha plorat força. No és d'estranyar, la seva vida ha fet un tomb radical avui. Ella no sap què li passa, ni qui som nosaltres, ni perquè li fem això. No sap que l'estimem. Li costarà un temps adonar-se'n. Per això avui, quan hem tornat a l'hotel plorava sense fer soroll, li brollaven les llàgrimes dels ulls constantment, sense escridassar, des de molt endins.


Amb molt de carinyo, la mama l’ha tranquilitzat, amb paraules tendres que ella no entenia, però que han fet efecte. Deu ser que ha notat un afecte especial en aquella veu. El papa, però, no s’ha pogut apropar a ella, sempre li girava la cara i plorava.


A la tarda, després d’un biberó de llet i una migdiada, estava més tranquila i serena. L’hem canviat la roba i hem sortit a passejar. El papa l’ha agafat a coll i cap problema, ha anat fins a unes botigues amb ell. I amb les altres nenes, la gent del carrer, les dependentes i tothom que es mirava a les nenes s’ho ha passat molt bé.


En tornar, ha sopat molt bé.

Ara dorm, al bressol de la nostra habitació. La seva respiració és tranquila i serena.

Demà serà el primer dia que es desperti amb nosaltres. Una nova vida comença per a tots.

Això encara és millor que tot el que ens havíem imaginat.


Hoy ya tenemos a Sara.

A las 10 de la mañana, las 4 de la madrugada para vosotros, hemos ido al registro y allí nos hemos encontrado con las niñas. Ha sido un momento duro y difícil para ellas y para todos nosotros.


Sara, al principio, ha llorado bastante. No es de extrañar, su vida ha dado un giro muy fuerte hoy. Ella no sabe que le pasa, ni quienes somos nosotros, ni porqué le hacemos eso. No sabe que la queremos. Le costará un tiempo darse cuenta. Por eso hoy, cuando hemos vuelto al hotel lloraba sin hacer ruido, le brotaban las làgrimas de los ojos constantemente, sin gritar, desde muy adentro.


Con mucho cariño mamá la ha tranquilizado, con palabras tiernas que ella no entendia, pero que han hecho efecto. Debe ser que ha notado un afecto especial en aquella voz. El papá, no se ha podido acercar a ella, siempre giraba la cara y lloraba.


Por la tarde, después de un biberón de leche y una siesta, estaba más tranquila y serena. Le hemos cambiado de ropa y hemos salido a pasear. Papá le ha cogido en brazos y no ha tenido ningún problema, ha ido hasta unas tiendas con él. Y con las otras nenas, la gente de la calle, las dependientas, y todo el mundo que se queda mirando a las nenas se lo ha pasado muy bien.


Al volver ha cenado perfecto.

Ahora duerme en la cuna de nuestra habitación. Su respiración es tranquila y serena.


Mañana serà el primer dia que despierte con nosotros. Una nueva vida empieza para todos.

Esto es todavía mejor de lo que nos habíamos imaginado.

14 Comments:

  • ¡¡¡ BIENVENIDA SARA!!!, desde Zaragoza, tus primas Cristina y Natalia, y tus tios Maribel y José Antonio esperan verte pronto.
    Te vemos muy grande y guapa en las fotos.
    Un fuerte beso de todos.
    Un grandísimo abrazo a tus papás, Luis y Mavi.
    Hasta pronto.

    By Anonymous Anónimo, at 14 septiembre, 2006 18:26  

  • Somo tus abuelos José y Carmen y acabamos de conocerte por foto, eres muy guapa y te esperamos emocionados por verte

    tus tios y primos de Torres tambíen
    te esperan emocionados

    Un abrazo para SARA ,Luis y Mavi

    By Anonymous Anónimo, at 14 septiembre, 2006 19:04  

  • Estimats Gregori i Mavi
    Quina gran alegria i emoció veureu's ja amb la vostra filla Sara!
    Feu cara de cansats però de felicitat (indescriptible, oi?)
    També és un moment molt emocionant per a nosaltres
    Molts petons per a tots
    Anna i Ramon

    (la Sara és moníssima)

    By Anonymous Anónimo, at 14 septiembre, 2006 19:16  

  • Mavi!!! quina alegria poder veure "un retallet" de la vostra felicitat, és emocionant mirar-vos a tots tres i imaginar tot el que esteu vivint.
    Demà, posaré al suro (al costat dels horaris!)la vostra foto perque tothom conegui la Sara. Ben segur que us arribaran les bones vibracions del Catalunya.
    Una abraçada molt forta,
    Isabel

    By Anonymous Anónimo, at 14 septiembre, 2006 19:36  

  • No tinc paraules, doncs la emoció es massa forta. Se us veu tan naturals, que es com havia de ser... Els nostes pensaments estan sempre amb vosaltres i no trobava el moment d' obrir l' ordinador. A la feina ho hem fet, peró encara no hi havia res, i ara per fí os he trobat. Quin goig, quina joia que tenim tots i quines ganes d`abraçar-vos. Vaig a imprimir les fotos per ensenyar-les a tothom. Moltisims petons!!!!!
    MCarme&Robert.

    By Anonymous Anónimo, at 14 septiembre, 2006 19:54  

  • No tinc paraules per dir res amb coherencia. Estic massa emocionat com per dir alguna cosa amb sentit. Només....

    T'estimo, Sara!!!

    By Anonymous Anónimo, at 14 septiembre, 2006 20:30  

  • Hola familia...
    En aquests moments soc davant de l'ordinador (com es llogic) i es una pasada veure la meva nova cosineta. En aquest moments que la Gema i Jo estem seguint "mes o menys" els vostres passos, es molt mes emocionant. Que tot vagi be i us esperem a casa.

    Petons

    Us estimem

    Edgar i Gema

    By Anonymous Anónimo, at 14 septiembre, 2006 21:18  

  • Hem vist les fotos,la yaya diu que es molt bonica,feuli fotos mes
    de frente,feu cara de pares feliços,una abraçada molt forta per tots i un peto per la nena. YAYA I AVI

    By Anonymous Anónimo, at 14 septiembre, 2006 21:43  

  • Quina felicitat!! Per fi ja coneixem la Sara!!, s'ha acabat el temps d'esperar, de somiar, d'imaginar...com seria la Sara. Ara ja està amb vosaltres i una nova etapa comença, ara és el moment d'estimar-la, cuidar-la, educar-la...teniu tant per donar..., que espero que us vagi molt bé en aquesta tasca apassionant però no gens fàcil. Apa noi! ara ja tens dues precioses noies a casa.
    Un petonàs ben fort per a tots tres.

    By Anonymous Anónimo, at 14 septiembre, 2006 22:00  

  • Jo que bo, aquí tothom escriu. Sí que és bonica, és molt guapa. Ma mare no ho ha dit però és la més guapa de totes, això és de família jejeje!
    Jo tinc més fotos però no sé les direccions de ningú!
    En fin, que la Sareta s'apropa!! Encara que la espera serà dura... però els veig als dos super feliços, encara que el dia d'avui ha sigut bastant cansat... Ara només falta que la nena també ho sigui!

    Si algú deixa la seva direcció li envio més fotos

    By Anonymous Anónimo, at 14 septiembre, 2006 22:03  

  • Hola Pere, soc l'Edgar.

    edgar.cristobal@gmail.com

    By Anonymous Anónimo, at 14 septiembre, 2006 22:56  

  • Hola guapos!
    Quina emoció que ens feu sentir amb tot el que anem sabent de vosaltres.
    La Sara és preciosa i suposo que com tothom estic impacient per conèixer-la.
    Una abraçada i mimeu-vos molt!
    Núria

    By Anonymous Anónimo, at 15 septiembre, 2006 14:22  

  • Hola Sara, a tu t'escric, estimada, volguda i desitjada quan encara no et coneixiem. Ara que et veig aquí amb els teus pares que t'abraçan, i llegeixo tot aquest AMOR tan gran que traspuan tots els misatges que t'enviem, nosaltres que estan tan lluny volem sentir-te nostre, perque quan s' estima algú, el considerem "nostre", com si ens partenyes una mica... nomès puc dir-te, que t`estimem, que contem els dies per poder abraçar-te, poc a poc, quan tu estiguis preparada, que volem veure't creixer, peró sense correr, per disfrutar la teva infancia, veien-te descobrir coses noves. Sabs, tens una gran familia i molts amics que t`estimen i volen ser aviat al teu costat.
    MCarme.
    I a vosaltres, pares preocupats, no esteu sols. Deia Sant Agustí, "estima i fes el que vulguis", perque nomès amb L' AMOR es poden superar tots els reptes, i d' Amor os en sobre!. Diu ma mare que os expliqui, que la nena es molt maca i que vosaltres feu cara de molt cofois, vaja, que os cau la baba!.I que amb els nois que teniu a casa , no os heu de preocupar perque os ajudaràn a criar-la.
    Molts petons per vosaltres i pels nois que son a casa.
    MCarme, Robert i Rosa.

    By Anonymous Anónimo, at 15 septiembre, 2006 18:25  

  • Aquest missatge us el vaig enviar ahir a la nit,(14 de Setembre a la nit) peró per email. Ara está en el blog:
    Som nosaltres, els tiets i els cosins!
    Hem pensat tot el temps en vosaltres, i compartim la vostra ilusió!
    A mi també em queien les llágrimes d´emoció quan he vist la foto de la Sara amb tú a coll! M´imagino que es molt dificil d´expressar el que se sent en aquests moments. Tot sembla que va millor del que us pensaveu, la Sara pel que expliqueu s´adapta super bé, segur que ja ha sentit alguna cosa molt especial al vostre costat,que l´estimeu!! Un petó molt fort per tots,peró un de més gros per la Sara (de la tieta) !!!!

    By Anonymous Anónimo, at 15 septiembre, 2006 19:33  

Publicar un comentario

<< Home