Tot a punt!
Ja tenim tot preparat: les maletes, les motxilles, els bitllets...
Hem deixat la casa a punt per rebre la Sara.
Quan hem acabat d'arreglar-ho tot ens hem dit: ja només ens falta ella.
Y ahora sí, nos vamos a China a buscarla.
Tot a punt per iniciar el viatge cap a la nostra filla demà, dimarts 12 de setembre de 2006, per fi increïble!, però us ben asseguro que més exactament... el viatge ja es va iniciar fa bastant més de dos anys, quan vam prendre la decisió d'anar-la a buscar. Quin munt d'aprenentatges i de vivències ben intenses en tot aquest temps!
Avui i ara ens toca manifestar el nostre immens agraïment a la mare biològica de la Sara, sense ella no hauríem conegut la nostra filla. Ella, valenta i decidida, potser amb el cor ben encongit, a contracor i amb molt de dolor no se'n va poder ocupar d'aquell nadó i va decidir donar-la en adopció els primers dies de març de l'any 2005. Amb el seu gest agosarat li estava donant una gran oportunitat a la nostra filla, VIURE, també ens l'estava donant a nosaltres.
També avui i ara ens toca manifestar el nostre més profund i sincer agraïment als nostres tres fills, Pere, Xavi i Pau, que ens han encoratjat i ens han animat en tot moment, per avançar i lluitar dia a dia per aquest gran i nou projecte familiar. Sense ells tampoc hauria estat possible arribar a fer aquest viatge.
Marxem, també amb el cor una mica encongit, però plens d'il·lusió i d'esperança, perquè desitgem tenir tota la vida per davant per gaudir de la Sara i fer-la feliç. Ella s'ho mereix i la seva mare biològica també.
Ja venim, filla, ja venim.
Gràcies a tots per acompanyar-nos amb tant d'afecte, paciència i comprensió
MAVI i GREGORI
Hem deixat la casa a punt per rebre la Sara.
Quan hem acabat d'arreglar-ho tot ens hem dit: ja només ens falta ella.
Y ahora sí, nos vamos a China a buscarla.
Tot a punt per iniciar el viatge cap a la nostra filla demà, dimarts 12 de setembre de 2006, per fi increïble!, però us ben asseguro que més exactament... el viatge ja es va iniciar fa bastant més de dos anys, quan vam prendre la decisió d'anar-la a buscar. Quin munt d'aprenentatges i de vivències ben intenses en tot aquest temps!
Avui i ara ens toca manifestar el nostre immens agraïment a la mare biològica de la Sara, sense ella no hauríem conegut la nostra filla. Ella, valenta i decidida, potser amb el cor ben encongit, a contracor i amb molt de dolor no se'n va poder ocupar d'aquell nadó i va decidir donar-la en adopció els primers dies de març de l'any 2005. Amb el seu gest agosarat li estava donant una gran oportunitat a la nostra filla, VIURE, també ens l'estava donant a nosaltres.
També avui i ara ens toca manifestar el nostre més profund i sincer agraïment als nostres tres fills, Pere, Xavi i Pau, que ens han encoratjat i ens han animat en tot moment, per avançar i lluitar dia a dia per aquest gran i nou projecte familiar. Sense ells tampoc hauria estat possible arribar a fer aquest viatge.
Marxem, també amb el cor una mica encongit, però plens d'il·lusió i d'esperança, perquè desitgem tenir tota la vida per davant per gaudir de la Sara i fer-la feliç. Ella s'ho mereix i la seva mare biològica també.
Ja venim, filla, ja venim.
Gràcies a tots per acompanyar-nos amb tant d'afecte, paciència i comprensió
MAVI i GREGORI
5 Comments:
I gràcies a vosaltres per voler adoptar una nena i estimar-la com una filla, i per donar-nos una germaneta.
Ara estareu volant, la veritat és que m'agradaria compartir aquest viatge amb vosaltres lo més a prop possible, i fa una hora que os he deixat de veure i em moro de ganes de que torneu a estar aquí amb la Sara. Que sigui ràpid si us plau...
Un petó molt fort
By Anónimo, at 12 septiembre, 2006 13:27
Hay muchas cosas que no entiendo pero... un fuerte abrazo.
By Anónimo, at 12 septiembre, 2006 20:55
Gracies a tots per l'allau de sentiments i emossions. Gracies per deixar que els qui no podem estar allà viatgem a través de les vostres paraules. Moltisims ànims en tot. Aquí l'espera és molt intensa, alhora que gratificant.
Molts petons i tota la sort del món,
Pau
By Anónimo, at 13 septiembre, 2006 16:16
Mai no m`havia interesat tan l' ordinador com ara. Per a mi que es una mena d' intrument estrany i que no domino...pero ara torno a esciure jujtament amb en Robert i esperavem amb il.lusió les vostres paraules. Son les 22 H. i aquí estem, amb vosaltres i tots els que os escriuen.El nostre pensament i to el carinyo os acompanyan. Molt petons!!!. Ma Cosina... No cal que t' ho digui amb paraules... tu ja ho sabs.
MCarme & Robert.
By Anónimo, at 13 septiembre, 2006 22:20
Hola!!!
Dicen que a la tercera va la vencida!!
He visitado vuestra pagina varias veces y siempre intento escribir, ahora que tengo a mis tatos conmigo, espero poder enviar estas lineas.
Enhorabuena!!felicidades!!que majica!!que ilusionados estamos todos.Las fotos preciosas!!Que ganas de veros en persona.
Miles de besos
Su Soler
By Anónimo, at 15 septiembre, 2006 16:58
Publicar un comentario
<< Home