Anem a la Xina a trobar-nos amb la SARA //// Vamos a China a encontrarnos con SARA

miércoles, septiembre 27, 2006

Ja tornem, fills, ja tornem!

Aquí són les 10 de la nit, tothom ja dorm. Hem tancat les maletes, hem repassat els documents del viatge, les motxilles... tot a punt per TORNAR A CASA.

Mentre que faig una mica de temps a que vinguin els “maleteros” de l’hotel a recollir-nos les maletes per facturar demà, em connecto amb el “messenger”, com hem fet algunes altres vegades des de que estem a la Xina. I he trobat el Pau i el Pere, que hi eren també “on line”.


Necessitava dir-los en primera persona, i tots dos a l’hora (en Xavi encara no ha tornat del cole) que els hem trobat molt a faltar, però que de la mateixa manera que vam començar aquest bloc amb un “Ja venim, filla, ja venim”, ara el volem acabar amb un “JA TORNEM, FILLS, JA TORNEM”.


Demà dijous 28 de setembre, al vespre, el nostre avió ens portarà cap a casa. Hi serem unes quantes famílies amb les que hem compartit uns dels moments més emocionants de les nostres vides. I la Sara vindrà amb nosaltres, per quedar-s’hi, per sempre més.


Abans de tancar el llum de l’habitació per intentar dormir una mica, vull agrair-vos a tots els que ens heu llegit la vostra paciència, la vostra comprensió i complicitat. Als que heu escrit alguna cosa (no vull anomenar ningú per no deixar-me cap) i als que ens heu llegit en silenci, discretament, gràcies, i fins aviat.


Bona nit.


Luis (Gori), Mavi i Sara, a punt de volar cap a casa.



Ya volvemos, hijos, ya volvemos

Aquí son las 10 de la noche, todos duermen ya. Hemos cerrado las maletas, hemos repasado los documentos del viaje, las mochilas... todo a punto para VOLVER A CASA.

Mientras que espero a que vengan los “maleteros” del hotel a recogernos las maletas para facturar mañana, me conecto al “messenger”, como hemos hecho algunas otras veces desde que estamos en China. Y he encontrado a Pau y a Pere, que también estaban “on line”.


Necesitaba decirles en primera persona, y a los dos a la vez (Xavi todavía no ha vuelto del cole) que les hemos echado mucho de menos, pero que de la misma manera que empezamos este blog con un “Ya venimos, hija, ya venimos”, ahora lo queremos acabar con un “YA VOLVEMOS, HIJOS, YA VOLVEMOS”.


Mañana jueves 28 de septiembre, al atardecer, nuestro avión nos traerá a casa. Vendremos unas cuántas familias con las que hemos compartido unos de los momentos más emocionantes de nuestras vidas. Y Sara vendrá con nosotros, para quedarse, para siempre.


Antes de apagar la luz de la habitación para intentar dormir un poco, quiero agradeceros a todos los que nos habéis leído vuestra paciencia, vuestra comprensión y complicidad. A los que habéis escrito algo (no quiero nombrar a nadie para no dejarme a ninguno) y a los que nos habéis leído en silencio, discretamente, gracias, y hasta pronto.


Buenas noches.


Luis (Gori), Mavi y Sara, a punto de volar hacia casa.